Autor: rr

Segons l’època de l’any i de l’aigua salada pot ser un peix blanc o semigras

El llobarro (Dicentrarchus labrax), també conegut com a llop de mar, és una espècie de peix perciforme de la família Moronidae. El cos és allargat (entre 10 i 100 cm de llargada), profund i cobert de grans escames. Presenta dues aletes dorsals i una aleta caudal forta, àmplia i lleugerament forquillada, perfectament adaptades per a la natació.
Els mascles arriben a la maduresa sexual a dos anys i les femelles als tres. Cada femella pot arribar a pondre fins a 250.000 ous per kgs de pes.
El seu color és variant, pot anar del gris fosc en el dors al blanc a la part ventral.
Habita en el mar Mediterrani i a l’oceà Atlàntic, des de les costes africanes (Senegal) fins a Noruega. Pot trobar-se fins a 100 m de profunditat, encara és més comú en zones someres; freqüents en fons rocosos, fons suaus i arenosos o fangosos i en praderes submarines.
La temporada de pesca va des de novembre fins a març. Les arts de pesca utilitzades per la seva captura són arts de fons, per hams i l’aqüicultura; i la talla mínima és de 22 a 36 cm de llargada.

Segons l’època de l’any i de l’aigua salada pot ser un peix blanc o semigras

El llobarro (Dicentrarchus labrax), també conegut com a llop de mar, és una espècie de peix perciforme de la família Moronidae. El cos és allargat (entre 10 i 100 cm de llargada), profund i cobert de grans escames. Presenta dues aletes dorsals i una aleta caudal forta, àmplia i lleugerament forquillada, perfectament adaptades per a la natació.
Els mascles arriben a la maduresa sexual a dos anys i les femelles als tres. Cada femella pot arribar a pondre fins a 250.000 ous per kgs de pes.
El seu color és variant, pot anar del gris fosc en el dors al blanc a la part ventral.
Habita en el mar Mediterrani i a l’oceà Atlàntic, des de les costes africanes (Senegal) fins a Noruega. Pot trobar-se fins a 100 m de profunditat, encara és més comú en zones someres; freqüents en fons rocosos, fons suaus i arenosos o fangosos i en praderes submarines.
La temporada de pesca va des de novembre fins a març. Les arts de pesca utilitzades per la seva captura són arts de fons, per hams i l’aqüicultura; i la talla mínima és de 22 a 36 cm de llargada.

Peix majoritàriament diürn que presenta una defensa molt energètica durant la seva captura

L’orada (Sparus auratus) de la família dels espàrids, és un peix que es caracteritza per tenir un cos alt, ovalat i comprimit, amb una llarga i única aleta dorsal. Pot arribar a talles entorn dels 70 cm, si bé són més comú entre 30-40 cm. Pes més freqüent al voltant de 500 g. Tots són mascles els primers anys de vida, i amb l’edat es converteixen en femelles. 

Normalment, habiten agrupades en bancs en aigües poc profundes de fons arenosos o rocosos, entre els 5 i 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m. en època de reproducció. A l’hivern viuen a major profunditat, cap als 30 m. A l’estiu, es troben a prop de la superfície, concretament en ports. És una espècie carnívora que s’alimenta de bivalvs, crustacis, peixos,… 

L’art utilitzat per la seva pesca d’arrossegament, l’emmallat, l’encerclament, els palangres i l’aqüicultura. La pesca de l’orada és molt estacional i es limita als mesos de tardor. Però, l’orada d’aqüicultura es cultiva en la majoria dels països del Mediterrani i ens alguns de l’Atlàntic. Aquesta ha permés la regularitat annual en l’oferta, i una bona relació qualitat-preu. 

Peix majoritàriament diürn que presenta una defensa molt energètica durant la seva captura

L’orada (Sparus auratus) de la família dels espàrids, és un peix que es caracteritza per tenir un cos alt, ovalat i comprimit, amb una llarga i única aleta dorsal. Pot arribar a talles entorn dels 70 cm, si bé són més comú entre 30-40 cm. Pes més freqüent al voltant de 500 g. Tots són mascles els primers anys de vida, i amb l’edat es converteixen en femelles. 

Normalment, habiten agrupades en bancs en aigües poc profundes de fons arenosos o rocosos, entre els 5 i 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m. en època de reproducció. A l’hivern viuen a major profunditat, cap als 30 m. A l’estiu, es troben a prop de la superfície, concretament en ports. És una espècie carnívora que s’alimenta de bivalvs, crustacis, peixos,… 

L’art utilitzat per la seva pesca d’arrossegament, l’emmallat, l’encerclament, els palangres i l’aqüicultura. La pesca de l’orada és molt estacional i es limita als mesos de tardor. Però, l’orada d’aqüicultura es cultiva en la majoria dels països del Mediterrani i ens alguns de l’Atlàntic. Aquesta ha permés la regularitat annual en l’oferta, i una bona relació qualitat-preu. 

Dues espècies de la familia dels múlits, molt properes entre si tant per similitut comercial com gastronòmica

El moll de fang (Mullus barbatus), iel de roca (Mullus surmuletus), tenen en comú un color viu a les seves escames: roges, rosades, taronjades que van desapareixent quan perd la frescor.

Ambdues espècies es capturen principalment a les costes del mar Mediterrani. I, es pot trobar el moll de fang més a prop de les costes, a profunditats entre 2 i 30 m; o en el cas del moll de roca a una profunditat de fins a 100 m. Tenen un cos allargat de 10 a 20 centímetres i la seva alimentació es basa en cucs, i mol·luscs i crustacis petits. Generalment es mouen en bancs petits.

El moll de fang es captura amb xarxa de rastrejament, i el moll de roca amb tresmalls.

A la tardor és una bona època per consumir-los, ja que hi ha més captures. El moll de fang és el més característic en els mercats mediterranis.

Dues espècies de la familia dels múlits, molt properes entre si tant per similitut comercial com gastronòmica

El moll de fang (Mullus barbatus), iel de roca (Mullus surmuletus), tenen en comú un color viu a les seves escames: roges, rosades, taronjades que van desapareixent quan perd la frescor.

Ambdues espècies es capturen principalment a les costes del mar Mediterrani. I, es pot trobar el moll de fang més a prop de les costes, a profunditats entre 2 i 30 m; o en el cas del moll de roca a una profunditat de fins a 100 m. Tenen un cos allargat de 10 a 20 centímetres i la seva alimentació es basa en cucs, i mol·luscs i crustacis petits. Generalment es mouen en bancs petits.

El moll de fang es captura amb xarxa de rastrejament, i el moll de roca amb tresmalls.

A la tardor és una bona època per consumir-los, ja que hi ha més captures. El moll de fang és el més característic en els mercats mediterranis.

Es diferencia de la tonyina per les seves llargues aletes pectorals que poden arribar fins a 30 cm

El bonítol (Sarda sarda) és un peix marí d’esquelet ossificat. Cos allargat, lleugerament comprimit. Boca ampla, amb dents còniques. Línia lateral ondulada. Dos aletes dorsals situades molt a prop la una de l’altra. Dors blavós, cara ventral blanca. Pot arribar a mesurar fins a 90 cm i pesar fins a 10kg. 

És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses. Es pot trobar en tot el mar Mediterrani i es pesca de setembre a març, per capturar-lo s’utilitza diferents mètodes aquests són:  encerclament, tresmall, línies de mà, curricà i palangre.

La seva carn és molt gustosa, el que fa que hi hagi un gran interès comercial, i permet diferents preparacions tant cuinades com crues (en aquestes últimes és recomana haver-lo congelat prèviament a -20º duran 24 hores) a més a més és fàcil de netejar i filetejar perquè té poques espines. A més a més aporta omega-3 a l’organisme, que són els àcids grassos polinsaturats que ajuden a regular el nivell de colesterol de la sang i també a disminuir el risc de malalties cardiovasculars. 

Es diferencia de la tonyina per les seves llargues aletes pectorals que poden arribar fins a 30 cm

El bonítol (Sarda sarda) és un peix marí d’esquelet ossificat. Cos allargat, lleugerament comprimit. Boca ampla, amb dents còniques. Línia lateral ondulada. Dos aletes dorsals situades molt a prop la una de l’altra. Dors blavós, cara ventral blanca. Pot arribar a mesurar fins a 90 cm i pesar fins a 10kg. 

És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses. Es pot trobar en tot el mar Mediterrani i es pesca de setembre a març, per capturar-lo s’utilitza diferents mètodes aquests són:  encerclament, tresmall, línies de mà, curricà i palangre.

La seva carn és molt gustosa, el que fa que hi hagi un gran interès comercial, i permet diferents preparacions tant cuinades com crues (en aquestes últimes és recomana haver-lo congelat prèviament a -20º duran 24 hores) a més a més és fàcil de netejar i filetejar perquè té poques espines. A més a més aporta omega-3 a l’organisme, que són els àcids grassos polinsaturats que ajuden a regular el nivell de colesterol de la sang i també a disminuir el risc de malalties cardiovasculars. 

El calamarset és un mol·lusc de l’espècie Loligo vulgaris. Tot i que no té closca com la resta dels mol·luscos, posseeix una cloïssa interna que actua com a esquelet, connectant tots els seus músculs i permetent-li moure’s amb agilitat. Aquest mol·lusc de platja pot arribar fins als 60 centímetres de llargada i sol viure prop del litoral, en profunditats de 15 a 600 metres. Encara que és solitari per naturalesa, a vegades es pot agrupar amb altres exemplars per facilitar la cacera i alimentar-se.

El calamarset és apreciat pel seu deliciós sabor i el seu alt contingut de proteïnes, que aporta beneficis per a la salut. Per gaudir al màxim d’aquest delicat mol·lusc, és vital seleccionar-lo fresc i de la millor qualitat.

El calamarset és un mol·lusc de l’espècie Loligo vulgaris. Tot i que no té closca com la resta dels mol·luscos, posseeix una cloïssa interna que actua com a esquelet, connectant tots els seus músculs i permetent-li moure’s amb agilitat. Aquest mol·lusc de platja pot arribar fins als 60 centímetres de llargada i sol viure prop del litoral, en profunditats de 15 a 600 metres. Encara que és solitari per naturalesa, a vegades es pot agrupar amb altres exemplars per facilitar la cacera i alimentar-se.

El calamarset és apreciat pel seu deliciós sabor i el seu alt contingut de proteïnes, que aporta beneficis per a la salut. Per gaudir al màxim d’aquest delicat mol·lusc, és vital seleccionar-lo fresc i de la millor qualitat.

Un dels apreciats tresors que es troba al Mar Mediterrani

Les gambes vermelles són de l’espècie Aristeus antennatus i solen mesurar de 10 a 18 centímetres de longitud, es pot distingir el gènere d’aquestes segons la mesura de la seva closca. Tot i que sota de l’aigua semblen quasi transparents a la superfície el seu color es vermell amb la closca amb un to una mica blavós.

Aquest crustaci es troba i es pesca al Mediterrani, normalment es troba entre 1000 i 1500 metres de profunditat. Una de les més conegudes de la nostra zona és la gamba de Palamós

La disminució de les captures, unida a una forta demanda fa que els preus hagin arribat a uns preus desorbitats.

Algunes de les receptes amb que és pot utilitzar la gamba vermella són: gamba vermella al allet, gamba vermella cuita, gamba vermella a la sal, ceviche de gamba vermella, entre d’altres…

Un dels apreciats tresors que es troba al Mar Mediterrani

Les gambes vermelles són de l’espècie Aristeus antennatus i solen mesurar de 10 a 18 centímetres de longitud, es pot distingir el gènere d’aquestes segons la mesura de la seva closca. Tot i que sota de l’aigua semblen quasi transparents a la superfície el seu color es vermell amb la closca amb un to una mica blavós.

Aquest crustaci es troba i es pesca al Mediterrani, normalment es troba entre 1000 i 1500 metres de profunditat. Una de les més conegudes de la nostra zona és la gamba de Palamós

La disminució de les captures, unida a una forta demanda fa que els preus hagin arribat a uns preus desorbitats.

Algunes de les receptes amb que és pot utilitzar la gamba vermella són: gamba vermella al allet, gamba vermella cuita, gamba vermella a la sal, ceviche de gamba vermella, entre d’altres…

El Sonso és l’única espècie de la família dels ammodítids, que es troba al mar Mediterrani.

El sonso (Gymnamodytes cicerelus), que s’anomena barrinaire, trencavits o enfú a Menorca, espetolí a Mallorca i sageta o moix a les Pitiüses, la seva pesca comença a inicis de març i continua fins ben entrada la tardor. Viu en aigües marines i salobres, a profunditats compreses entre els 5 i els 80 metres, i en una temperatura òptima entre 13 i 16°C.

És un peix molt petit i d’aspecte delicat, la longitud màxima que s’ha vist mai és de 7,9 cm i no solen viure més d’un any. Té de 4 a 6 espines al llarg de la seva aleta dorsal i una espina a l’aleta anal, tot i ser quasi transparent la tonalitat de color de la seva pell és de color rosa marro clar.

El primer sonso de la temporada és el millor, ja que té un gust exquisit i una mida adequada. Per això, molts restauradors aprofiten l’arribada d’aquest sonso per omplir els seus congeladors i així poder-lo oferir tota la temporada.

A Catalunya hi ha una vintena d’embarcacions que tenen llicència per pescar-lo però amb quotes diàries, que depenen de les directrius del Pla de Cogestió, i asseguren una explotació racional del recurs, per la qual cosa és considerat un producte de luxe.

El Sonso és l’única espècie de la família dels ammodítids, que es troba al mar Mediterrani.

El sonso (Gymnamodytes cicerelus), que s’anomena barrinaire, trencavits o enfú a Menorca, espetolí a Mallorca i sageta o moix a les Pitiüses, la seva pesca comença a inicis de març i continua fins ben entrada la tardor. Viu en aigües marines i salobres, a profunditats compreses entre els 5 i els 80 metres, i en una temperatura òptima entre 13 i 16°C.

És un peix molt petit i d’aspecte delicat, la longitud màxima que s’ha vist mai és de 7,9 cm i no solen viure més d’un any. Té de 4 a 6 espines al llarg de la seva aleta dorsal i una espina a l’aleta anal, tot i ser quasi transparent la tonalitat de color de la seva pell és de color rosa marro clar.

El primer sonso de la temporada és el millor, ja que té un gust exquisit i una mida adequada. Per això, molts restauradors aprofiten l’arribada d’aquest sonso per omplir els seus congeladors i així poder-lo oferir tota la temporada.

A Catalunya hi ha una vintena d’embarcacions que tenen llicència per pescar-lo però amb quotes diàries, que depenen de les directrius del Pla de Cogestió, i asseguren una explotació racional del recurs, per la qual cosa és considerat un producte de luxe.

El Skrei procedeix de la població més gran de bacallà del món i és una de les espècies de peix més sostenible que es pot consumir.

El bacallà skrei (Gadus morhua), que significa nòmada en noruec, es pesca entre gener i abril a la costa nord de Noruega, en el moment que regressen a desovar des del mar de Barents (situat al nord del Cercle Polar Àrtic). Aquesta és una de les espècies més consumides arreu del món. Això es deu al fet que se’n pesca molt de volum, té poques espines i té la carn fina i molt gustós.

Aquest producte és valuós per la seva procedència i la temporada de pesca, la data exacta per a la seva comercialització depèn de l’arribada a la costa Noruega, la quantitat d’ous que transporten i les condicions climatològiques. El seu distintiu sabor li ha donat la seva fama d’exquisidesa gastronòmica en molts llocs d’arreu del planeta. El bacallà skrei és ric en proteïnes, vitamines o minerals i una de les espècies marines amb menor contingut en grasses.     

El Skrei procedeix de la població més gran de bacallà del món i és una de les espècies de peix més sostenible que es pot consumir.

El bacallà skrei (Gadus morhua), que significa nòmada en noruec, es pesca entre gener i abril a la costa nord de Noruega, en el moment que regressen a desovar des del mar de Barents (situat al nord del Cercle Polar Àrtic). Aquesta és una de les espècies més consumides arreu del món. Això es deu al fet que se’n pesca molt de volum, té poques espines i té la carn fina i molt gustós.

Aquest producte és valuós per la seva procedència i la temporada de pesca, la data exacta per a la seva comercialització depèn de l’arribada a la costa Noruega, la quantitat d’ous que transporten i les condicions climatològiques. El seu distintiu sabor li ha donat la seva fama d’exquisidesa gastronòmica en molts llocs d’arreu del planeta. El bacallà skrei és ric en proteïnes, vitamines o minerals i una de les espècies marines amb menor contingut en grasses.