Un Peix Fascinant del Fons Marí
L’escórpora, un peix conegut científicament com Scorpaena notata, és un espècimen marí fascinant i robust. Caracteritzat pel seu cos gruixut, curt i comprimit a la part posterior, aquest peix destaca pel seu cap gran, adornat amb espines i expansions dèrmiques. Amb una longitud comú d’aproximadament 10 cm, l’escórpora presenta una coloració críptica de tons marró-rogencs i una taca fosca prop de l’escotadura de l’aleta dorsal. L’escórpora posseeix expansions cutànies notables just a sobre dels ulls, amb una longitud igual a la meitat del diàmetre de l’ull. Addicionalment, presenta petits apèndixs cutanis associats a les espines, però mai a la mandíbula ni a sota d’ella. El seu cap té una depressió occipital marcada, amb ulls grans i rodons. L’os suborbital i el preorbital estan adornats amb puntes espinoses, cosa que li confereix una aparença única.
L’aleta dorsal de l’escórpora és única, dividida clarament en dues parts: l’anterior amb 12 espines verinoses i la posterior amb 9-10 radis tous. Les aletes pectorals en forma de ventall s’estenen fins al primer radi espinós de l’aleta anal. Les aletes pèlviques, amb un radi espinós verinós i 3-5 radis tous, estan en posició toràcica. L’aleta anal té 3 espines i 5 radis tous, mentre que la cua és ampla i arrodonida. Algunes espècies similars a l’escórpora inclouen Scorpaena porcus (rascacio), Scorpaena scrofa (escórpora rossa) i Helicolenus dactylopterus (gallineta). L’escórpora presenta una coloració marró-rogenca, amb taques fosques i clares. Té una taca fosca a la zona d’espines de l’aleta dorsal prop de l’escotadura. Les seves escates ctenoïdes grans cobreixen tot el cos, excepte la base de les aletes pectorals, el pit i el cap. La línia lateral és contínua i a una altura mitjana. La boca gran, obliqua i protràctil, està ben revestida de dents cònics a ambdues mandíbules i al vòmer. Tant l’opercle com el preopercle tenen espines verinoses, que poden causar doloroses picades, inflamació i fins i tot febre.
L’escórpora és activa durant la nit i passa el dia amagada en cavitats rocoses o coves. És una espècie estrictament bentònica i sedentària, comuna entre els 10 i 30 metres de profunditat, tot i que pot trobar-se fins als 700 metres. La seva dieta es basa en crustacis i petits peixos, caçant a l’aguait gràcies a la seva capacitat de camuflatge. L’escórpora està present a l’Atlàntic, des del golf de Biscaia fins al Senegal, a les illes de Madeira, Açores i Canàries, i al mar Mediterrani i al mar Negre. Tot i que no hi ha dades precises sobre la seva època de reproducció, es creu que ocorre entre maig i setembre. La majoria de les captures d’escórpora es realitzen mitjançant arrossegament, tresmall, palangres o volantí. A causa de la seva mida petita, és poc apreciada comercialment, sent utilitzada principalment per fer sopa o bases de peix. Es comercialitza fresca i en menor mesura congelada, desembarcant-se habitualment sencera, i de vegades es descapçala i es víscera. En resum, l’escórpora és un peix fascinant tant per la seva biologia com pel seu paper a la gastronomia i la pesca comercial. El seu coneixement és essencial per a la seva correcta valoració i aprofitament.
Un Peix Fascinant del Fons Marí
L’escórpora, un peix conegut científicament com Scorpaena notata, és un espècimen marí fascinant i robust. Caracteritzat pel seu cos gruixut, curt i comprimit a la part posterior, aquest peix destaca pel seu cap gran, adornat amb espines i expansions dèrmiques. Amb una longitud comú d’aproximadament 10 cm, l’escórpora presenta una coloració críptica de tons marró-rogencs i una taca fosca prop de l’escotadura de l’aleta dorsal. L’escórpora posseeix expansions cutànies notables just a sobre dels ulls, amb una longitud igual a la meitat del diàmetre de l’ull. Addicionalment, presenta petits apèndixs cutanis associats a les espines, però mai a la mandíbula ni a sota d’ella. El seu cap té una depressió occipital marcada, amb ulls grans i rodons. L’os suborbital i el preorbital estan adornats amb puntes espinoses, cosa que li confereix una aparença única.
L’aleta dorsal de l’escórpora és única, dividida clarament en dues parts: l’anterior amb 12 espines verinoses i la posterior amb 9-10 radis tous. Les aletes pectorals en forma de ventall s’estenen fins al primer radi espinós de l’aleta anal. Les aletes pèlviques, amb un radi espinós verinós i 3-5 radis tous, estan en posició toràcica. L’aleta anal té 3 espines i 5 radis tous, mentre que la cua és ampla i arrodonida. Algunes espècies similars a l’escórpora inclouen Scorpaena porcus (rascacio), Scorpaena scrofa (escórpora rossa) i Helicolenus dactylopterus (gallineta). L’escórpora presenta una coloració marró-rogenca, amb taques fosques i clares. Té una taca fosca a la zona d’espines de l’aleta dorsal prop de l’escotadura. Les seves escates ctenoïdes grans cobreixen tot el cos, excepte la base de les aletes pectorals, el pit i el cap. La línia lateral és contínua i a una altura mitjana. La boca gran, obliqua i protràctil, està ben revestida de dents cònics a ambdues mandíbules i al vòmer. Tant l’opercle com el preopercle tenen espines verinoses, que poden causar doloroses picades, inflamació i fins i tot febre.
L’escórpora és activa durant la nit i passa el dia amagada en cavitats rocoses o coves. És una espècie estrictament bentònica i sedentària, comuna entre els 10 i 30 metres de profunditat, tot i que pot trobar-se fins als 700 metres. La seva dieta es basa en crustacis i petits peixos, caçant a l’aguait gràcies a la seva capacitat de camuflatge. L’escórpora està present a l’Atlàntic, des del golf de Biscaia fins al Senegal, a les illes de Madeira, Açores i Canàries, i al mar Mediterrani i al mar Negre. Tot i que no hi ha dades precises sobre la seva època de reproducció, es creu que ocorre entre maig i setembre. La majoria de les captures d’escórpora es realitzen mitjançant arrossegament, tresmall, palangres o volantí. A causa de la seva mida petita, és poc apreciada comercialment, sent utilitzada principalment per fer sopa o bases de peix. Es comercialitza fresca i en menor mesura congelada, desembarcant-se habitualment sencera, i de vegades es descapçala i es víscera. En resum, l’escórpora és un peix fascinant tant per la seva biologia com pel seu paper a la gastronomia i la pesca comercial. El seu coneixement és essencial per a la seva correcta valoració i aprofitament.