CA / ES / EN / FR

L’orada, el peix sensible a les temperatures fredes

"Donar contingut als nostres clients ens encanta!"

ARTICLES

L’orada, el peix sensible a les temperatures fredes

Peix majoritàriament diürn que presenta una defensa molt energètica durant la seva captura

L’orada (Sparus auratus) de la família dels espàrids, és un peix que es caracteritza per tenir un cos alt, ovalat i comprimit, amb una llarga i única aleta dorsal. Pot arribar a talles entorn dels 70 cm, si bé són més comú entre 30-40 cm. Pes més freqüent al voltant de 500 g. Tots són mascles els primers anys de vida, i amb l’edat es converteixen en femelles. 

Normalment, habiten agrupades en bancs en aigües poc profundes de fons arenosos o rocosos, entre els 5 i 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m. en època de reproducció. A l’hivern viuen a major profunditat, cap als 30 m. A l’estiu, es troben a prop de la superfície, concretament en ports. És una espècie carnívora que s’alimenta de bivalvs, crustacis, peixos,… 

L’art utilitzat per la seva pesca d’arrossegament, l’emmallat, l’encerclament, els palangres i l’aqüicultura. La pesca de l’orada és molt estacional i es limita als mesos de tardor. Però, l’orada d’aqüicultura es cultiva en la majoria dels països del Mediterrani i ens alguns de l’Atlàntic. Aquesta ha permés la regularitat annual en l’oferta, i una bona relació qualitat-preu. 

L’orada, el peix sensible a les temperatures fredes

Peix majoritàriament diürn que presenta una defensa molt energètica durant la seva captura

L’orada (Sparus auratus) de la família dels espàrids, és un peix que es caracteritza per tenir un cos alt, ovalat i comprimit, amb una llarga i única aleta dorsal. Pot arribar a talles entorn dels 70 cm, si bé són més comú entre 30-40 cm. Pes més freqüent al voltant de 500 g. Tots són mascles els primers anys de vida, i amb l’edat es converteixen en femelles. 

Normalment, habiten agrupades en bancs en aigües poc profundes de fons arenosos o rocosos, entre els 5 i 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m. en època de reproducció. A l’hivern viuen a major profunditat, cap als 30 m. A l’estiu, es troben a prop de la superfície, concretament en ports. És una espècie carnívora que s’alimenta de bivalvs, crustacis, peixos,… 

L’art utilitzat per la seva pesca d’arrossegament, l’emmallat, l’encerclament, els palangres i l’aqüicultura. La pesca de l’orada és molt estacional i es limita als mesos de tardor. Però, l’orada d’aqüicultura es cultiva en la majoria dels països del Mediterrani i ens alguns de l’Atlàntic. Aquesta ha permés la regularitat annual en l’oferta, i una bona relació qualitat-preu. 

El roger o moll, de fang o de roca?

"Donar contingut als nostres clients ens encanta!"

ARTICLES

El roger o moll, de fang o de roca?

Dues espècies de la familia dels múlits, molt properes entre si tant per similitut comercial com gastronòmica

El moll de fang (Mullus barbatus), iel de roca (Mullus surmuletus), tenen en comú un color viu a les seves escames: roges, rosades, taronjades que van desapareixent quan perd la frescor.

Ambdues espècies es capturen principalment a les costes del mar Mediterrani. I, es pot trobar el moll de fang més a prop de les costes, a profunditats entre 2 i 30 m; o en el cas del moll de roca a una profunditat de fins a 100 m. Tenen un cos allargat de 10 a 20 centímetres i la seva alimentació es basa en cucs, i mol·luscs i crustacis petits. Generalment es mouen en bancs petits.

El moll de fang es captura amb xarxa de rastrejament, i el moll de roca amb tresmalls.

A la tardor és una bona època per consumir-los, ja que hi ha més captures. El moll de fang és el més característic en els mercats mediterranis.

El roger o moll, de fang o de roca?

Dues espècies de la familia dels múlits, molt properes entre si tant per similitut comercial com gastronòmica

El moll de fang (Mullus barbatus), iel de roca (Mullus surmuletus), tenen en comú un color viu a les seves escames: roges, rosades, taronjades que van desapareixent quan perd la frescor.

Ambdues espècies es capturen principalment a les costes del mar Mediterrani. I, es pot trobar el moll de fang més a prop de les costes, a profunditats entre 2 i 30 m; o en el cas del moll de roca a una profunditat de fins a 100 m. Tenen un cos allargat de 10 a 20 centímetres i la seva alimentació es basa en cucs, i mol·luscs i crustacis petits. Generalment es mouen en bancs petits.

El moll de fang es captura amb xarxa de rastrejament, i el moll de roca amb tresmalls.

A la tardor és una bona època per consumir-los, ja que hi ha més captures. El moll de fang és el més característic en els mercats mediterranis.